Memòries d'una desmemoriada

Art contra disseny, disseny contra art.

On acaba l’un i on comença l’altre? Ens trobem davant d’un dels debats més profunds dins del món del disseny.

El disseny i l’art tenen moltes característiques que els vinculen, però els seus objectius són molt diferents. L’art es la manera d’expressar una visió personal, de crear preguntes, d’oposar-se al món. En canvi, el disseny és el procés de crear alguna cosa destinada a fer una funció. Segons Joan Costa, el disseny és disseny, i com a tal no té altra ideologia que l'eficàcia i el solucionar problemes.

Però si deixem de banda els objectius funcionals i ens centrem en el procés de dissenyar, realment un dissenyador no es basa en els conceptes de l’art a l’hora de donar forma a un producte? No creieu que és innegable tot el treball artístic que duu a terme quan crea l'estètica d’un producte? Philippe Apeloig deia que el disseny gràfic és el punt exacte entre l’art i la comunicació. Si mirem un cartell publicitari i aquest ens transmet sensacions, què és? Art o disseny? Estètic, funcional o emocional? Les tres coses a la vegada?

Oliviero Toscani, tanca publicitària de Benetton.

Com a conclusió diré que, des del punt meu de vista, dins d’un disseny també hi pot haver una part artística. La part artística de crear, d’inventar, de plasmar una idea a través d’un objecte, encara que aquest tingui marcat un objectiu final funcional i no purament emocional. Costa també diu “l'artista no es conforma al món sinó que se li oposa” però, i els dissenyadors alternatius? es conformen a seguir els patrons marcats? Dient això no em refereixo a que tots els dissenyadors siguin artistes, ni que els artistes siguin a la vegada dissenyadors, l’art i el disseny són dos mons amb objectius diferents, però que en algunes ocasions poden anar agafats de la mà.